Oficina dels Drets Lingüístics / DRETS (en proves)

AL·LEGACIONS INDIVIDUALS DE L'OCB A FAVOR DE LA LLEI DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

2012-01-11T13:13:00.000-08:00

L'Obra Cultural Balear ha creat un model d'al·legacions a l'avantprojecte de Llei de la Funció Pública (que elimina el requisit de català i buida de contingut la Llei de Normalització Lingüística), i us demana que les faceu córrer entre els vostres contactes i que les presenteu davant les institucions públiques. El procés és molt senzill:

-Entrau a www.ocb.cat i busqueu "Al·legacions individuals de l'OCB a favor de la Llei de Normalització Lingüística".

- Heu d'imprimir el document, emplenar les vostres dades personals i signar-ho.

- El podeu dur directament a qualsevol registre públic. Vos adjuntam un llistat de registres i horaris dels diferents pobles. Heu de presentar un original que es quedarà el registre i una còpia que vos heu de quedar vosaltres.

- RECORDAU QUE EL TERMINI ACABA EL DIVENDRES 13 DE GENER, que la majoria de registres només obren els matins excepte alguns, com el de la Conselleria de Presidència. Passeig de Sagrera, 2, que té obert de dilluns a divendres de les 8.30 h a les 19.00 h.

- També el podeu dur a la seu de l'OBRA CULTURAL DE PALMA, c. Pare Bartomeu Pou, 31 baixos de Palma, on bastarà que empleneu les vostres dades personals i signeu. TENIU TEMPS FINS AL DIVENDRES 13 DE GENER A LES 15.00 HORES.

- Us demanam que faceu arribar aquest correu a més gent i, en la mesura del possible, que ens faceu arribar al·legacions d'altres persones.

- Us convocam a que acompanyeu el president de l'OCB, Jaume Mateu, a la presentació de les al·legacions en nom de l'entitat, que serà demà dijous, 12 de gener, a les 11.00 hores, davant els canons del Consolat de Mar, a Palma.

ARTICLE DEL DIARI DE BALEARS SOBRE EL CAPOLAMENT DE LA LLEI DE NORMALITZACIÓ

2011-12-29T06:54:00.000-08:00

Escrit per Quim Torres, dia 28 de desembre, al DBalears.

Balears | Política
El Govern capola la Llei de normalització

La buida de contingut i ho fa per la porta de darrere, modificant una altra norma, la de funció pública, amb la qual el català deixarà de ser necessari per accedir a l’Administració. El català ja no és la llengua pròpia de les administracions de les Illes que hauran de promoure el castellà

José Ramón Bauzá, president del Govern balear, durant un acte de campanya electoral.Foto: Arxiu

El Govern de José Ramón Bauzá capola els principals preceptes de la Llei de normalització lingüística i ho fa per la porta de darrere, canviant una altra llei. Tot i que havia dit que no la modificaria, ara aprofita la revisió de la Llei de funció pública, que es fa perquè el català deixi de ser un requisit per accedir a l'Administració, per deixar sense contingut bona part dels eixos de la Llei de normalització, aprovada per consens ara fa més de 25 anys, quan també governava el PP.
Amb la proposta de modificació, les administracions de les Illes deixaran de tenir el català com a idioma propi, deixaran d'usar-lo de manera preeminent internament i amb els administrats, i deixaran de considerar-lo en inferioritat de condicions i, per tant, ja no estaran obligats a fer polítiques de discriminació positiva per promoure'n l'ús normal i progressiu.
La modificació de la Llei de funció pública, que ahir es va treure a exposició pública prèvia a l'aprovació, canvia fins i tot el títol preliminar de la Llei de normalització, que ja no té per objectiu "fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu". Ara, haurà de "fer efectiu l'ús normal i oficial de la llengua catalana i de la castellana en l'àmbit oficial i administratiu".
A partir d'aquí, l'esborrany fa desaparèixer de la funció normalitzadora dels poders públics el foment de l'ús social del català. Fins ara, els poders públics havien d'adoptar mesures i proveir dels mitjans necessaris "per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social". Ara, "facilitaran l'ús indistint de les dues llengües cooficials en tots els àmbits i activitats de la vida social".
També modifica bona part dels articles que regulaven l'ús oficial del català. Així, per exemple, el català deixa de ser reconegut com a idioma propi de les administracions de les Illes i, d'ara endavant, "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial i, per tant, ambdues són les llengües del Govern" i de les administracions de les Illes.
Aquest canvi també s'evidencia en una modificació de la Llei de règim jurídic de l'Administració autonòmica, en què es regulava que el català s'havia d'usar de manera preeminent en les actuacions internes i en les comunicacions i notificacions a persones físiques i jurídiques. Ara es podrà emprar, a més, el castellà.
En la Llei de normalització, s'eliminen, així mateix, els apartats que obligaven el Govern, consells i ajuntaments a assegurar l'ús del català en totes les funcions i activitats administratives que facin les institucions i organismes que en depenen. Així, ja no s'entrarà en contradicció amb la modificació que es fa a la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració, excepte en l'atenció al públic o en l'àmbit docent, on continuarà sent un requisit.
Els canvis deixen sense contingut apartats i articles sencers de la Llei de normalització. És el que passa amb l'apartat que obliga les entitats públiques de la Comunitat a expedir les còpies o certificacions en català, llevat que l'interessat ho sol·liciti en castellà. També queda sense contingut l'article que obliga l'Executiu a regular l'ús normal del català, oral o per escrit, en les activitats administratives; fet que l'obliga a promoure la normalització lingüística als registres públics no dependents de la Comunitat; o que obliga els consells i ajuntaments a regular l'ús de la llengua pròpia.
Finalment, el Govern aprofita per modificar la regulació dels topònims, per donar cobertura a l'Ajuntament de Maó, que promou els topònims Mahón i Maó/Mahó. Si fins ara els topònims tenien com a única forma oficial la catalana, ara podran tenir "la catalana, o la castellana i la catalana conjuntament". Si fins ara era l'Executiu, amb l'assessorament de la UIB, qui fixava els noms, ara serà cada consell, amb acord previ del ple de l'Ajuntament corresponent, i amb l'assessorament de la UIB, qui ho decidirà.

L'OCB DEMANA QUE TV3 ES TORNI A VEURE ÍNTEGRAMENT A LES ILLES BALEARS

2011-11-23T08:46:00.000-08:00

L'OCB demana que TV3 es torni a veure íntegrament a les Illes Balears

23/11/2011 | Redacció OCB

L'Obra Cultural Balear considera que l'actual direcció d'IB3 ha trencat unilateralment l'acord que havia contret amb la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, mitjançant el qual la televisió pública catalana deixaria d'emetre a les Balears tots els continguts (bàsicament, la producció aliena i les retransmissions esportives) que estiguessin condicionats pels drets d'emissió. A canvi, IB3 es comprometia a emetre aquesta mateixa programació en la nostra llengua, gràcies als doblatges que li cedia gratuïtament la CCMA.

El resultat d'aquest pacte va ser la substitució del senyal de TV3 pel del seu canal internacional, TV3cat, decisió que va ser criticada en el seu moment per l'Obra Cultural Balear pel que significava de mutilació d'una programació televisiva que duia més de 20 arribant ininterrompudament a les Balears.

A partir del trencament d'aquest acord per part d'IB3, l'Obra Cultural Balear demana que TV3 es torni a veure íntegrament a les nostres illes. Segons l'entitat, les excuses inacceptables posades per Jacobo Palazón per eliminar el dret que tenen els ciutadans a triar en quina llengua volen veure les pel·lícules, les sèries i els documentals; i la decisió d'IB3 de renunciar a una part dels seus drets de retransmissió esportiva -significament la Champions-, justifiquen que la direcció de la CCMA torni a reemetre a les Illes Balears el senyal íntegre de TV3. L'OCB remarca, a més, que actualment seria l'única manera de què els ciutadans de les Illes Balears poguessin veure els partits de Champions i el cinema en la seva pròpia llengua.

CICLE LLENGÜES DEL MÓN A MALLORCA

2011-11-22T03:38:00.000-08:00

LA LLENGUA VEHICULAR D'IB3: EL CATALÀ

2011-11-15T04:30:00.000-08:00

L'OCB RECORDA QUE, SEGONS LA LLEI, LA LLENGUA VEHICULAR D'IB3 ÉS EL CATALÀ

L’Obra Cultural Balear manifesta la seva sorpresa davant el fet que IB3 hagi emès algunes pel•lícules doblades només en castellà i en l’idioma original. L’entitat recorda a l’actual direcció de la cadena pública que això contravé la Llei de Normalització Lingüística i la Llei d’IB3, i que fa un any es va establir un sistema dual que permet als telespectadors triar si volen veure els films en català, en castellà o en versió original. L’OCB demana, per tant, a l’actual direcció de l’emissora pública que tengui més cura en el moment de tractar aquesta qüestió, de manera que es vegi protegit el dret dels ciutadans a gaudir de tots els continguts televisius en català.

L’associació recorda també que en el seu moment va considerar innecessària aquesta triple versió, atesa l'obligació que té la cadena pública de promoure la nostra llengua, i també considerant la proximitat lingüística entre els dos idiomes, que permet una comprensió fàcil del català per part de qualsevol castellanoparlant de nivell cultural mitjà-baix. A més, l’OCB va remarcar que, tot i la facilitat de la seva posada en marxa, cap mitjà de comunicació d’àmbit estatal, ni tan sols la televisió pública espanyola que paguen els ciutadans de les Balears, no ha implantat el mateix sistema dual. Tot i això, l’entitat no en va fer un casus belli i va considerar que amb aquesta decisió es reconeixia el dret de tota la ciutadania.
Per a l’OCB és clar, i encara més després de l’aprovació de la Llei d’IB3, que l’existència d’una cadena pública de les Balears només està justificada si emet tota la seva programació en la llengua pròpia, i si els seus continguts serveixen per a vertebrar la societat de l’arxipèlag. L’entitat recorda igualment que, amb l’arribada de la TDT, hi ha més de cinquanta canals de televisió, dels quals tan sols sis emeten íntegrament en la nostra llengua, uns desproporció que obliga les institucions de Balears a fer grans esforços per augmentar el nombre d’hores televisives en català.
Per tant, l’entitat torna a demanar a la direcció de la cadena de que revisi el seu funcionament i eviti, d’aquesta manera, els errors dels darrers dies. L’OCB es reunirà properament amb Jacobo Palazón per fer-li arribar aquesta preocupació i per parlar amb ell de moltes altres qüestions.

(Extret de: www.laveudemallorca.cat)

2011-11-02T10:08:00.000-07:00

Estimat amic/estimada amiga:

Us informam que el proper dissabte, 12 de novembre, a les 18.00 hores, a la plaça
d'Espanya de Palma, començarà una gran manifestació contra les retallades que han
fet les institucions públiques de les Illes Balears, en els darrers temps, a les
entitats que conformen la societat civil mallorquina i als serveis socials i
culturals. Entre la llista de reivindicacions de la trobada hi ha la denúncia dels
retrocessos en matèria lingüística i cultural.

És per això que, diferents entitats i sectors,  entre els quals hi ha l'Obra
Cultural Balear, ens hem agrupat en el Consell de la Societat Civil de Mallorca per
convocar aquesta gran mobilització, que durà el lema "Pels nostres drets, prou de
retallades!". 

Com a socis i amics de l'Obra Cultural Balear us demanam que difongueu aquesta
convocatòria i que participeu en aquest gran acte a favor del nostre dret a la
llengua, a la cultura i a uns serveis públics de qualitat.  

Atentament,

Jaume Mateu i Martí
President de l'Obra Cultural Balear

PRIMERA DE LES ASSEMBLEES PER LA LLENGUA

2011-10-19T09:51:00.000-07:00

Ahir, dimarts, 18 d'octubre, Esporles va acollir la primera de les Assemblees per la Llengua, iniciativa impulsada per l'Obra Cultural Balear a tots els pobles de Mallorca i tots els barris de Mallorca, oberta a tota la ciutadania i al conjunt del moviment associatiu, per a donar a conèixer el posicionament de l'entitat davant les agressions de les institucions públiques de les Illes Balears contra la llengua catalana.

L'Assemblea per la Llengua fou presentada per Pere Palou, president de l'OCB d'Esporles, que va introduir Tomeu Martí, coordinador de l'OCB. Martí va anar explicant el marc en què es troba actualment la llengua catalana, condicionat per l'Estatut d'Autonomia de 1983, que li va retornar l'oficialitat, i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que té com a objectiu avançar cap a la seva plena normalitat. El coordinador va valorar que el català ha avançat, al llarg d'aquests 25 anys, a l'administració pública -tots els treballadors públics l'han de conèixer-, a l'ensenyament -el decret de mínims de 1997 fa que un mínim d'un 50% s'hi hagi de fer en la nostra llengua-, en els mitjans de comunicació -televisió i ràdio públiques, revistes i diaris-, i en el món de la cultura -on sempre havia estat hegemònica.

Amb la victòria a les passades eleccions del PP més anticatalanista, les úniques mesures que vol prendre l'actual Govern, segons Martí, van en la direcció de reduir l'ús del català en aquests quatre àmbits, sense que es percebi cap passa endavant en aquells que funcionen íntegrament en castellà -per exemple el socioeconòmic. Així, segons el coordinador, dins els mitjans de comunicació destaquen les amenaces de tancament de RTVM i la castellanització d'IB3, i la retirada dels ajuts a les revistes en català, amb la possibilitat que algunes hagin de tancar. En matèria de cultura, la gerent del Teatre Principal ja ha anunciat que el català serà una llengua més; també s'han retirat ajuts als professionals de la cultura i s'està donant un suport implícit a la cultura feta en castellà.

En matèria d'ensenyament, el Govern ha anunciat que derogarà el decret de mínims, en un intent de crispar un àmbit delicat que funcionava sense cap problema -Martí ha remarcat que durant el passat curs només dues famílies a Balears varen demanar que els seus fills no estudiassin en català. Per a Martí, el projecte estudiat pot anar en la línia de Galícia, on no es va demanar als pares en quina llengua volien escolaritzar els seus fills, sinó únicament quin era el seu idioma matern. Aquesta informació va servir per assignar-los a una determinada línia escolar. Segons Martí, en matèria d'ensenyament s'hauria d'avaluar primer si es compleix el decret de mínims i quins han estat els seus efectes, davant l'evidència que hi ha al·lots escolaritzats durant els darrers anys que no tenen una capacitat mínima per expressar-se en català. Martí va constatar que el català continua essent la llengua més feble, davant un castellà que monopolitza la majoria d'àmbits d'ús social, i va denunciar les motivacions purament polítiques del PP a l'hora de promoure un conflicte fins ara inexistent.

En quant a l'administració pública, Martí va recordar que en àmbits com la justícia o les forces de seguretat de l'Estat, no està reconegut el dret a parlar-hi en català, però sí en canvi a l'administració autonòmica i local. El coordinador va considerar molt greu que l'avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública elimini l'obligació que tenen els servidors públics d'entendre el català. Amb aquesta decisió, segons Martí, s'elimina també el dret que tenen els ciutadans a adreçar-se en català davant qualsevol instància. a considerar que es tracta de la mesura més greu dels darrers 30 anys, i que suposa un retorn a l'època franquista.

Per a Martí, l'objectiu de les assemblees per la llengua és traslladar aquesta informació, perquè els assistents la facin arribar al seu entorn més immediat i a la resta de la societat. El coordinador va demanar a tothom que estigui atent i preparat per a respondre a les mobilitzacions que convocarà l'Obra Cultural Balear, a les quals ha de ser present tota la gent d'Esporles. Martí va proposar que la delegació de l'OCB al municipi mantengui la resta d'entitat informades. També va remarcar que el Govern vol tapar la boca a l'OCB, que progressivament patirà vet per part dels mitjans públics i que li seran retirats tots els ajuts públics. De moment, apuntà Martí, el Consell li ha arrabassat els doblers per a l'any 2011, que estaven reservats des de començaments d'any, que foren aprovats pel ple de la institució i que, en la seva majoria, han estat gastats. L'entitat ha presentat, com a resposta a aquest intent d'ofegament, la campanya de socis "Ara sí", amb el repte de fer 1.000 socis nous abans de 31 de desembre d'enguany. Gràcies al suport de la gent, va remarcar Martí, l'OCB continuarà fent feina sense ajuts institucionals.

Acte seguit varen començar les intervencions dels assistents, que es varen interessar per la situació del català a l'ensenyament, on de moment sembla que es manté el requisit lingüístic dels professors. Un dels presents va recordar que a Catalunya, amb el model d'immersió lingüística, els alumnes tenen un domini més gran del castellà que a altres comunitats autònomes, i es va demanar si l'aplicació d'aquest sistema no seria la solució per al fracàs escolar que pateixen les nostres illes. Martí va apuntar que ara mateix el PP se sent massa còmode, inclòs el sector regionalista, davant l'intent de llevar-nos drets, un intent pel qual no hem de passar.

Martí va explicar, a preguntes dels assistents, que sembla que tant el COFUC com l'Institut Ramon Llull continuaran, en aquest segon cas per evitar la imatge de república bananera de sortir-ne i entrar-hi a cada canvi de Govern. Un dels presents va apuntar, però, que el Llull no disposarà de pressupost durant els propers anys.

Respecte als mitjans de comunicació, una persona va assenyalar que els mitjans de comunicació públics tenen molta més importància de la que sembla per la seva capacitat de penetració, i que la desaparició de RTVM serà un greu retrocés per la seva gran qualitat, la seva proximitat als pobles i el seu model lingüístic correcte. En contrast, va criticar la baixa qualitat de llengua d'IB3, que presenta un model castellanitzant, i la intenció de fer part de la programació en castellà.

Un altre assistent va denunciar la creació d'entitats i empreses de capital forà, constituïdes amb la intenció de substituir, quan acabi la crisi econòmica, a les entitats i empreses autòctones, entre les quals les culturals. Martí va apuntar que es tracta del model de la Nueva Mallorca, defensat pels sectors anticatalanistes, que ja va intentar aplicar Jaume Matas.

(extret de la pàgina web de l'OCB: www.ocb.cat)

L'Observatori de la Llengua critica els incompliments de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries

2011-09-28T09:28:00.000-07:00

Tramesa a Estrasburg el tercer informe de l'Observatori de la Llengua Catalana sobre l'aplicació a l'Estat espanyol de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries, en relació a la llengua catalana

L'Observatori de la Llengua Catalana fou creat per iniciativa de setze entitats cíviquesi i culturals d'arreu dels països de llengua catalana, que volien fer un seguiment i una avaluació de la llengua catalana -amb la major solvència i rigor acadèmic possible- pel que fa tant al seu ús social com al marc legal en què es desenvolupa.

Cada tres anys, l'Estat espanyol ha d'enviar al Consell d'Europa un Informe sobre el compliment, per part de l'Estat, de la Carta Europea de les Llengües Regionals o Minoritàries (o CELRM)ii, un tractat d'abast europeu que va signar el 1992, i que va ratificar el 2001. El 30 de juliol de 2010 el govern de l'Estat va sotmetre el seu tercer informe a la consideració del Consell d'Europaiii.

D'acord amb la Carta, els organismes o associacions legalment establerts en una part podran cridar l'atenció del Comitè d'Experts sobre qüestions relatives als compromisos presos per aquesta part en virtut de la Part III d'aquesta Carta. Amb aquesta documentació, i prèvia una visita a l'Estat per comprovar sobre el terreny el compliment de la Carta, el Comitè d'Experts podrà tenir en compte aquestes informacions en la preparació de l'informe preceptiu adreçat al Comitè de Ministres. Aquest informe contindrà en particular les propostes del Comitè d'Experts al Comitè de Ministres amb vista a la preparació, si escau, de recomanacions d'aquest darrer a una o diverses parts.

l'Observatori de la Llengua Catalana col·laborà activament en la preparació de les visites que va fer el mes de juliol una delegació del Comitè d'Experts a -pel que fa a la llengua catalana- les ciutats de Palma, València i Saragossa (on també s'ha interessat pel cas de l'aragonès).

Ara informa que, a més dels contactes directes de membres de l'Observatori amb aquesta delegació, l'Observatori de la Llengua Catalana ha enviat el seu propi informe al Consell d'Europa. El ponent de l'informe ha estat el professor titular de Dret Internacional Públic i Relacions Internacionals a la Universitat Rovira i Virgili, el doctor Santiago Castellà i Surribas.

En síntesi, l'informe, de 24 pàgines més annexos...

• Denuncia l'absoluta passivitat de l'Estat espanyol davant la progressiva creació d'un clima social i polític contrari a la diversitat i al plurilingüisme, per part de poderosos mitjans de comunicació i sectors socials espanyols.

• Denuncia el continuat incompliment, per part de l'administració de l'Estat i en l'administració de justícia, de les seves obligacions.

• Denuncia els atacs al sistema educatiu català, pel qual el mateix Comitè d'Experts havia expressat la seva admiració en informes anteriorsiv, a la vegada que el model vigent (però que corre el perill de ser encara rebaixat) tant a les Illes Balears com a la Comunitat Valenciana no garanteix ni de lluny l'objectiu dels sistema escolar de garantir que en acabar l'escolarització obligatòria tot els alumnes dominin les dues llengües oficials".

• Denuncia les totalment desproporcionades multes imposades per la Generalitat Valenciana a Acció Cultural del País Valencià per no haver tancat els repetidors que hi permetien veure TV3 per TDT, i la manca de voluntat política, per part del mateix govern, d'arribar a un acord de reciprocitat amb la Generalitat de Catalunya.

• Denuncia la continuada manca de reconeixement oficial de la llengua catalana a l'Aragó (oficialitat que no es va atorgar quan es va modificar l'Estatut d'Autonomia d'Aragó el 2007)v

L'Observatori fa constar que aquesta acció s'emmarca en el Dia Europeu de les llengües (26 de setembre)vi, dia instituït pel Consell d'Europa ara fa deu anys.

Els interessats poden accedir al text sencer de l'informe de l'Observatori aquí:

• Versió en català:

http://cv.uoc.edu/~grc0_003638_web/2011_TERCER_INFORME_OBSERVATORI_CATALA.pdf

• Versió en anglès:

http://cv.uoc.edu/~grc0_003638_web/2011_THIRD_CATALAN_OBSERVATORY_REPORT.pdf

Per a més informació:

www.observatoridelallengua.cat

i MEMBRES DE L'OBSERVATORI:

Acció Cultural del País Valencià

Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia

Casal Jaume I de Fraga

Centre Cultural Català-Casal Jaume I de Perpinyà

Centre UNESCO de Catalunya

CIEMEN

Comitè de Seguiment de la Declaració Universal de Drets Lingüístics

Consell dels Il·lustres Col·legis d'Advocats de Catalunya

Cultural Nord

Fundació Congrés de Cultura Catalana

Institut Linguapax

Obra Cultural Balear

Òmnium Cultural

Òmnium Cultural de l'Alguer

Organització pel Multilingüisme

Plataforma per la Llengua

AMB EL SUPORT DE:

Institut d'Estudis Catalans

Televisió de Catalunya

Xarxa Vives d'Universitats

ii Text íntegre en català:

http://www20.gencat.cat/docs/Llengcat/Documents/Legislacio/Recull%20de%20normativa/Altres/cartaeur.pdf

iii Versió en espanyol:

http://www.coe.int/t/dg4/education/minlang/Report/PeriodicalReports/SpainPR3_es.pdf

Versió en anglès:

http://www.coe.int/t/dg4/education/minlang/Report/PeriodicalReports/SpainPR3_en.pdf

iv p. 32, paràgraf 208: "...el Comité de Expertos observa que este sistema apunta a una admirable inversión de la tendencia: una lengua regional/minoritaria que seguía oprimida hace apenas treinta años se ha convertido en la lengua de oficio del sistema educativo en su territorio tradicional, y en la primera lengua de enseñanza para la mayor parte de la última generación de jóvenes que han sido educados en Cataluña. Esta evolución es sumamente excepcional en la historia de Europa y confirma el interés especial de España en este ámbito." Font: http://www.coe.int/t/dg4/education/minlang/Report/EvaluationReports/SpainECRML1_es.pdf Informe del Comité de Expertos sobre la Carta. Estrasburgo, 21 de septiembre de 2005 ECRML (2005) 4

v Estatuto de Autonomía de Aragón: http://www.cortesaragon.es/fileadmin/templates/fich/LO5.07.pdf

vi http://edl.ecml.at/

Endavant Mallorca llança la campanya "Tenim la paraula: a Mallorca en català"

2011-09-28T01:37:00.000-07:00

Endavant Mallorca llança la campanya “Tenim la paraula: a Mallorca en català”

La Veu, 26/09/2011 17:19:00

L’Organització Socialista d’Alliberament Nacional, Endavant Mallorca, ha presentat avui matí una campanya amb el lema 'Tenim la paraula: a Mallorca en català', amb l'objectiu de combatre la "inèdita persecució política" que està patint la llengua catalana per part de les institucions."El català no havia estat mai tan perseguit des de la mort del dictador Franco", han lamentat durant la presentació de la iniciativa.

El representant d’Endavant, David Pujol, ha afirmat que el PP és el "principal enemic" de la nostra llengua i ha asseverat que "mai s'havia arribat tan lluny, forçant al nostre poble a desobeir la llei per poder viure amb normalitat en la nostra llengua ". És per això que a través d'aquesta campanya duran a terme nombrosos actes socials en favor de la defensa del català i instar a participar-hi també per Internet.
Així mateix, han editat material propagandístic, com cartells, i material audiovisual mentre que també preveuen documentar "les agressions que s'executen". "En definidament, farem tot el possible per evidenciar la gravetat de la situació i la necessitat d'actuar i mobilitzar des d'una perspectiva global dels atacs al català en diferents àmbits", asseveren des de l'entitat.
Una altra de les representants d'Endavant Mallorca, Carol Ares, ha criticat tant el model educatiu del País Valencià com el de Balears en què sobretot prima l'ensenyament en castellà, així com mesures impulsades com el tancament de la Radiotelevisió de Mallorca.
La plataforma recrimina que "les agressions que pateix el català" estan sent dirigides des de Madrid tot i que estan sent executades per algunes de les principals autoritats locals, com el president del Govern, José Ramón Bauzá, la del Consell, Maria Salom, o el batle de Palma, Mateu Isern.
Endavant Mallorca també ha fet públic el seu rebuig a les darreres declaracions efectuades per Jose Ramón Bauzà en referència al model lingüístic que seguiran la ràdio i televisió publiques de les illes (IB3).

http://www.youtube.com/watch?v=2VCt6mEuINc&feature=share

Avui surt a La Veu de Mallorca...

2011-09-22T09:59:00.000-07:00

El TSJIB avala que s'exigeixi el català a l'Administració

Agències, 22/09/2011 17:52:00

La Sala del Contenciós-Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Balears (TSJIB) ha declarat conforme a dret el Decret aprovat pel Govern el 2008 que regula l'exigència de coneixements del català en l'accés a la funció pública, en considerar aquest requeriment "plenament constitucional" i asseverar que la seva eliminació suposaria "un retrocés natural del procés de normalització lingüística en què ens trobem".
Així ho exposa el tribunal en una contundent sentència que, al llarg de 34 pàgines, rebutja un per un els arguments que va esgrimir el sindicat USO en el recurs que va interposar contra el Decret 114/2008, de 17 d'octubre, i en el qual l'entitat demandant legava l'exigència d'aquests coneixements "trenca el principi constitucional d'igualtat" i demanava a més que l'Executiu balear s'adeqüés la normativa als preceptes de l'Estatut d'Autonomia.

No obstant això, en la seva resolució, dictada el passat 12 de setembre, la Sala assevera de forma contundent que la llengua catalana, "com tothom sap, és l'idioma propi de Balears, de tots els seus ciutadans i entitats", de manera que "resulta plenament constitucional que s'exigeixi el seu coneixement per accedir i promocionar en l'àmbit de la funció i ocupació pública de la Comunitat Autònoma ".
Així, manifesta que el requeriment no es pot considerar "com una disposició desfavorable ni restrictiva de drets individuals", com defensa USO en el seu recurs, sinó que "lliga al desenvolupament de la previsió constitucional de l'article 3" de la Carta Magna així com "a l'efectivitat dels preceptes de l'Estatut reguladors del dret dels ciutadans d'usar la llengua catalana i del deure de conservació, igualació i foment de la llengua pròpia dels poders públics ".
De fet, la pròpia Comunitat Autònoma, després de ser demandada per USO va al•legar durant el procés que l'acreditació de la llengua pròpia "és una exigència de la Llei", concretada en els articles 50 (accés a la funció pública), 80 (convocatòries de processos de provisió) i 30 (relacions de llocs de treball) de la Llei de la Funció Pública de les Balears. És més, asseverava que no existeix cap infracció del principi d'igualtat en recordar que el reglament recorregut preveu un termini de dos anys per obtenir el títol del català per als funcionaris que procedeixin d'altres administracions.
D'aquesta manera, la sentència abunda en que el Decret se sustenta en la declaració de la llengua catalana com a idioma propi i cooficial juntament amb el castellà, així com en el mandat dirigit a les institucions públiques de les illes dirigit a garantir l'ús normal i oficial de tots dos, "adoptant les mesures necessàries per assegurar-ne coneixement i les condicions per assolir la igualtat plena entre aquestes llengües" -declaració i mandat regulats en l'actual article 4 de l'Estatut-.
"El decret recorregut s'enquadra dins del context legal i reglamentari que regula l'exigència del coneixement de la llengua catalana", incideix a partir d'aquí el magistrat ponent Pablo Delfont, que justifica aquest requisit com a conseqüència del procés de normalització lingüística encaminat" a l'ús normal de la llengua catalana i a la seva equiparació o igualtat amb el castellà, per tal d'evitar la regressió o, en termes extrems, la desaparició de la mateixa ".
La resolució judicial recorda que la Llei balear de Normalització Lingüística de 1986 contempla l'ús oficial i normal del català en l'actuació administrativa desenvolupada pel Govern i els òrgans públics, raó per la qual, assenyala, les convocatòries per proveir places en l'administració autonòmica i local" s'han de referir expressament al seu coneixement".
En aquesta mateixa línia, fa referència a diversa jurisprudència del Tribunal Suprem per justificar que "l'exigència o requisit d'un determinat grau de coneixement de la llengua catalana és perfectament compatible amb el dret fonamental proclamat en l'article 23.2 de la Constitució".
Finalment, rebutja que aquesta exigència es consideri "restrictiva dels drets individuals" ja que respon a un requisit d'accés i promoció en l'ocupació pública "recolzat legalment i constitucionalment" i a més s'enquadra en les mesures de normalització" de la llengua natural o pròpia en l'àmbit de les administracions públiques que operen en aquest territori, precisament per tractar-se d'un element fonamental del patrimoni històric, social i cultural que correspon als ciutadans ".

AL·LEGACIONS PRESENTADES CONTRA LA PROPOSTA D'ELIMINAR EL REQUISIT PER PART DEL GOVERN

2011-09-05T03:28:00.000-07:00

Al·legacions presentades el 10 d'agost de 2011 contra la proposta de reforma de la Llei de la Funció Pública, impulsada pel Govern de les Illes Balears, per eliminar el requisit lingüístic dels funcionaris.

A LA DIRECTORA GENERAL DE FUNCIÓ PÚBLICA

JAUME MATEU I MARTÍ, com a president de l'Obra Cultural Balear, entitat domiciliada a Palma, al carrer del Pare Bartomeu Pou número 31, de Palma,

EXPÒS:

I. Que ens ha estat comunicada la proposta de l'Avantprojecte de modificació de la Llei de la funció pública de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears perquè l'entitat que presidesc formuli els suggeriments o les al·legacions que consideri oportuns.

II. Que, dins el termini establert i en la forma pertinent, formul les següents

AL·LEGACIONS:

A. FONAMENTS DE DRET

Primer. L'article 14 de la Constitució proclama la igualtat dels ciutadans davant la llei, sense que pugui prevaler cap discriminació per raó de naixença, raça, sexe, religió, opinió, o qualsevol altra condició o circumstància personal o social. L'article 31 disposa que la programació i execució de la despesa pública respondran als criteris d'eficiència i economia. L'article 103 prescriu que l'Administració Pública actua d'acord amb el principi d'eficàcia. A més, en l'article 149.1.18a declara que l'Estat té competència exclusiva sobre «les bases del règim jurídic de les administracions públiques i del règim estatutari del seu personal funcionari, les quals garantiran, en qualsevol cas, als administrats un tractament comú davant aquelles». Per això, l'Avantprojecte no s'ajusta a la Constitució.

Segon. L'article 4.1 de l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears estableix que la llengua catalana és oficial i pròpia de les Illes Balears; en l'article 4.3 prescriu que les institucions de les Illes Balears han de garantir l'ús normal i oficial dels dos idiomes i han de crear les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües quant als drets dels ciutadans de les Illes Balears; en l'article 14.3 disposa que els ciutadans de les Illes Balears tenen dret a dirigir-se a l'Administració de la Comunitat Autònoma en qualsevol de les seves dues llengües oficials i a rebre resposta en la mateixa llengua utilitzada, i en l'article 35 es preceptua que la normalització de la llengua catalana és un objectiu dels poders públics de la comunitat autònoma. Per això, l'Avantprojecte no s'ajusta a l'Estatut d'autonomia de les Illes Balears.

Tercer. L'article 54.11 de l'Estatut bàsic de l'empleat públic diu que els empleats públics han de garantir l'atenció al ciutadà en la llengua que ho sol·liciti sempre que sigui oficial en el territori, i l'article 56.2 d'aquesta Llei, que preceptua que les administracions públiques, en l'àmbit de les seves competències, han de preveure la selecció d'empleats públics degudament capacitats per cobrir els llocs de feina a les comunitats autònomes que tenguin dues llengües oficials. Per això, l'Avantprojecte no s'ajusta a l'Estatut bàsic de l'empleat públic.

Quart. Els articles 1.2, 11.3, 16.1, 22.2, 23.3 i 39 de la Llei de normalització lingüística proclamen com un dels seus principis cabdals el de la progressivitat en la normalització. Per això, l'Avantprojecte no s'ajusta a la Llei de normalització lingüística.

Cinquè. Els articles 43 i 44 de la Llei de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma prescriuen que la llengua catalana és la llengua ordinària en l'actuació administrativa i en els procediments administratius. Per això, l'Avantprojecte no fa viable l'aplicació dels articles esmentats de la Llei de règim jurídic de l'Administració de la Comunitat Autònoma.

B. RAONAMENTS

Primer. L'Avantprojecte no té en compte que la llengua catalana és, a més de llengua oficial, la llengua pròpia de les Illes Balears. En aquest sentit, no s'entén que per aquesta doble condició no s'exigeixi que els empleats públics la coneguin per accedir a l'Administració o per ocupar-hi un lloc de treball. Si aquesta proposta d'avantprojecte es converteix en llei, les Illes Balears passaran a ser un dels pocs territoris del món en què no s'exigeix als empleats públics de la seva administració pública el coneixement de la llengua oficial i pròpia del país. La proposta ens acosta al model lingüístic d'una administració colonial i ens retrotreu a temps passats d'insensibilitat al pluralisme lingüístic i cultural.

Segon. El requisit lingüístic no és una exigència discriminatòria, com ha proclamat el Tribunal Constitucional en la Sentència 46/1991, de 28 de febrer, i en la Sentència 31/2010, de 28 de juny. Tercer. El model lingüístic que es vol implantar és evidentment més car que el model actual perquè requerirà més inversió en cursos de formació per al personal ja seleccionat. Això és contrari a la política d'austeritat que ha de dur a terme l'Administració i va en contra del principi constitucional que disposa que la programació i execució de la despesa pública respondran als criteris d'eficiència i economia. Seleccionar nous empleats públics que no saben català i posar a la seva disposició cursos per aprendre'l resulta més car que seleccionar personal amb la preparació lingüística adient per dur a terme les seves funcions.

Quart. És una reforma pensada per satisfer interessos particulars i d'una part dels empleats públics que no té en compte els drets dels ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia de la comunitat. Per tant, es protegeixen uns interessos sectorials i es lesiona l'exercici dels drets lingüístics constitucionals, estatutaris i legals.

Cinquè. Amb aquest nou model, no queden garantits els drets dels ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia de les Illes Balears. Per tant, la proposta vulnera el principi d'igualtat davant la llei i conculca el principi de tractament comú dels administrats davant l'Administració en matèria lingüística i la igualtat de drets lingüístics dels ciutadans.

Sisè. És incoherent, i va en contra del principi d'eficàcia, seleccionar personal al servei de l'Administració que no tendrà coneixements de la llengua pròpia i oficial quan aquesta és la llengua de l'actuació administrativa i dels procediments administratius.

Setè. L'Avantprojecte no garanteix l'ús normal i oficial de la llengua catalana, va en contra de la normalització progressiva de la llengua catalana i accentua la consideració de la llengua oficial i pròpia de les Illes Balears com una llengua subordinada.

C. CONCLUSIONS

Primera. La proposta no garanteix:

1. La igualtat dels ciutadans davant la llei en matèria lingüística.
2. L'eficàcia de l'Administració pública.
3. La programació i execució de la despesa pública en criteris d'eficiència i economia.
4. Un tractament comú dels administrats davant l'Administració en matèria lingüística.
5. L'ús normal i oficial de la llengua catalana.
6. La creació de les condicions que permetin arribar a la igualtat plena de les dues llengües oficials quant als drets lingüístics dels ciutadans.
7. La normalització progressiva de la llengua catalana.
8. La recepció de resposta de l'Administració en la llengua catalana i l'atenció al ciutadà per part dels empleats públics en la llengua catalana.
9. La selecció d'empleats públics degudament capacitats en la llengua pròpia de les Illes Balears.
10. Que la llengua catalana sigui la llengua ordinària en l'actuació administrativa i els procediments administratius.

Segona. En definitiva, som davant una mesura que és incoherent amb el bloc normatiu establert; que va en contra dels principis de defensa i promoció de la llengua catalana, i que no s'ajusta a les necessitats de normalització que exigeix la situació sociolingüística actual de la llengua pròpia de les Illes Balears.

Per això,

SOL·LICIT:

Que es prenguin en consideració les al·legacions i, en conseqüència, que es retiri la proposta d'Avantprojecte i que es creï un espai de debat que permeti analitzar el règim de les llengües oficials en l'àmbit de l'Administració i dels empleats públics.

Palma, 10 d'agost de 2011

L'OCB rebutja l'avantprojecte de llei que elimina el català de la funció pública

2011-07-27T10:12:00.000-07:00

EL CONSIDERA NOCIU, DISCRIMINATORI, REGRESSIU I CONTRARI A LA CONSTITUCIÓ, L'ESTATUT, LA LLEI DE NORMALITZACIÓ,
LA CONVIVÈNCIA I L'AUSTERITAT ECONÒMICA
Davant la proposta d'avantprojecte de Llei que la Direcció General de Funció Pública ens ha fet arribar per la qual es suprimeix el coneixement de la llengua catalana com a requisit per a ocupar una plaça a la Funció Pública, l'Obra Cultural Balear manifesta que:
1 - Si aquest avantprojecte s'arriba a convertir en Llei, esdevindrà l'atac més greu contra la llengua catalana i les persones que la parlen des de la democràcia i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia.
2 - Cal recordar que els únics problemes que s'han produït aquests anys han estat els que han patit ciutadans que han estat discriminats per usar el català.
3 - El requisit d'estar en disposició d'atendre els ciutadans que s'expressen en català, va ser introduït per un govern del PP i és la única manera de garantir que tothom pugui ser atès en la llengua oficial que desitgi.
4 - Aquesta proposta significa una regressió sense precedents en democràcia i, per tant,és contrària a l'esperit i la lletra de la Llei de Normalització Lingüística que explicita el principi de progressivitat.
5 - La proposta romp el consens en matèria de política lingüística a les Balears.
6 - Si el projecte de Llei tira endavant, els ciutadans de les Illes Balears perdran el seu dret a ser atesos en la seva llengua i, en la pràctica, quedarà afeblit el seu dret a usar la seva llengua en els espais públics.
7 - L'avantprojecte de Llei de la Direcció General de Funció Pública és contrari a la Constitució (principi d'igualtat), a l'Estatut d'Autonomia i a l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic.
8 - Presentar aquesta proposta en ple estiu demostra que es vol defugir la participació ciutadana i que es vol perpetrar aquest atemptat contra els drets dels mallorquins, menorquins, eivissencs i formenterers amb nocturnitat i traïdoria.
9 - Si s'aprova la subordinació de la nostra llengua de la Funció Pública, es crearà una societat amb ciutadans de primera (que comptaran amb tots els seus drets reconeguts a les lleis) i ciutadans de segona (que no seran atesos en la seva llengua pròpia per les institucions).
10 - Si aquesta proposta es converteix en Llei, les Illes Balears passaran a ser l'únic lloc del món en que no s'exigeix als funcionaris el coneixement de la llengua oficial i pròpia d'aquell lloc.
11- L'avantprojecte de Llei, en si mateix, ja és nociu per a la convivència i la cohesió social, en tant que genera un missatge per part del Govern que menysprea la nostra llengua.
12 - El model que pretén imposar l'avantprojecte de Llei és contrari a la política d'austeritat que es predica. Contractar nous funcionaris que no saben català i posar a la seva disposició cursos per aprendre'l resulta infinitament més car que contractar funcionaris més ben preparats.
L'OCB també anuncia que, ens els pròxims dies, presentarà al•legacions a l'avantprojecte de Llei presentat per la Direcció General de Funció Pública.

Sobre la producció editorial en català...

2011-07-12T04:30:00.000-07:00

(Article reproduït del Diari de Balears)

Cultura

Creix la producció editorial en català

L’estudi de la Federació de gremis d’editors d’Espanya mostra que, tot i la crisi, l’edició en català puja un 0,7% respecte de l’any passat. Suposa la publicació de 10.287 títols

Francesca Marí | 11/07/2011 |

El sector editorial fa temps que va de bocaterrosa anunciant davallades en les vendes. L'any passat, aquesta minva fou d'un 4,1% a tot l'Estat. Tot i això, les xifres de producció editoral es mantenen, encara que només amb pujades simbòliques. És el cas del sector editorial en català, que el 2010 va créixer en producció un 0,7%, cosa que suposa la publicació de 10.287 títols.

Així doncs, el tiratge de llibres en la nostra llengua representa el 12,9% de tot el que s'edita a l'Estat espanyol, segons assenyala l'estudi de comerç interior publicat la setmana passada per la Federacio de gremis d'editors d'Espanya. Les dades no estan desglossades per comunitats, però l'informe especifica que, del conjunt d'aquesta producció en català, el 83,3% dels títols provenen del Gremi d'editors de Catalunya.

Cal destacar que, si bé el sector editorial en català és el més fort pel que fa a les llengües minortizades a l'Estat, també és el que menys va créixer durant el 2010. La gran pujada fou per a les editorials gallegues, que han augmentat la producció un 28,6%. La segueixen els llibres en euskera, que s'incrementaren un 3,5%; malgrat aquesta bona xifra, la seva producció només abasta 1.446 títols. Pel que fa als llibres en castellà, aquests augmentaren un 5,6%, fet que implica un 78,8% de la producció total de l'Estat. Allò que no ha remuntat ha estat l'edició de títols en altres llengües (anglès, francès...), amb una baixada d'un 8% respecte de l'any anterior.

Quant a les xifres totals de facturació en el conjunt de l'Estat, la Federació dels editors avisa que han tingut una davallada del 7% respecte de l'exercici interior. Tot i això l'any passat facturaren 2.890,80 milions d'euros dels 228 milions de llibres que varen vendre. Aquestes xifres s'incrementen fins als 3.284,90 milions d'euros si s'hi afegeixen els drets de venda obtinguts en el comerç del llibre i que el 2010 suposaren 394,1 milions.

Tot i això, l'estudi remarca que l'any passat es vengueren un 3,4% menys de llibres i que el preu mitjà d'aquests també baixà. El 2009 era de 13,17 € i ara, de 12,67. Pel que fa al nombre de títols publicats, cal recordar que ha crescut un 4,8%. Això no obstant, la novel·la, la poesia i el teatre han estat les matèries més damnificades, juntament amb la publicació de nous diccionaris i enciclopèdies, que ha caigut en picat (un 25,4%). En referència a les novel·les, l'any passat en sortiren al carrer un 3,1% menys (11.006 títols en total), mentre que la poesia i el teatre davallaren un 13,7% (se'n publicaren 796 títols arreu de l'Estat).

Així mateix, l'estudi destaca que el públic, a l'hora de comprar un llibre, es decanta cada pic més per les subscripcions (creixen un 17,2%), mentre que la compra per part de les biblioteques han caigut dràsticament un 43,7%.

Els assumptes pendents
La incorporació de les noves tecnologies al món editorial és un dels grans assumptes pendents. Mentre que als Estats Units la venda del llibre electrònic ja supera la del llibre en paper, a Espanya la incursió de l'e-book continua sent molt minsa. El 2010, la facturació dels títols venuts en aquest format abastà els 70,50 milions d'euros, un 37,5% més que l'any anterior. Però malgrat l'augment, aquestes dades només suposen el 2,4% de la facturació total del sector. Tot això destaca que durant el 2010 es digitalitzaren 11.748 títols, un 97% més que el 2009, fet que indica que l'oferta en aques format augmenta i podria agafar embranzida.

L'OCB lamenta la desaparició de la direcció insular de Política Lingüística

2011-06-28T04:31:00.000-07:00

L'Obra Cultural Balear lamenta la desaparició de la direcció insular de Política Lingüística, que s'afegeix a la desaparició de les seves direccions homòlogues de l'Ajuntament de Palma i del Govern de les Illes Balears. L'entitat reitera la seva oposició a aquesta decisió, que considera molt negativa per al futur de la llengua pròpia de Mallorca. La direcció insular de Política Lingüística ha jugat un important paper, durant la passada legislatura, com a promotora de la llengua pròpia a nivell municipal i en àmbits com el socioeconòmic i el relacionats amb la integració dels nouvinguts. Per a l'OCB, la desaparició de la direcció general com a tal és, una altra vegada, un missatge negatiu que els nous gestors fan arribar a la societat: el de què la promoció de la llengua pròpia és totalment prescindible i secundària.

L'OCB recorda a la nova presidenta de la institució, Maria Salom, que la promoció de la llengua pròpia és un dels objectius fonamentals dels poders públics, tal i com marquen tant l'Estatut d'Autonomia de les Balears com la Llei de Normalització Lingüística. L'OCB també recorda a la presidenta que la llengua pròpia de Mallorca és una de les principals senyes d'identitat de les mallorquines i dels mallorquins, equiparable o fins i tot més important que altres valors patrimonials i mediambientals que el Consell té l'obligació de protegir. L'entitat demana, per tant, a l'equip de govern que rectifiqui la seva decisió, motivada per un atac sobtat d'antimallorquinisme. Per a l'associació, l'executiu que representa tota la ciutadania de Mallorca hauria de tenir més presents els interessos generals a l'hora de prendre decisions, i menys, en canvi, el partidisme.

Per contra, l'OCB valora positivament que el nou govern de Mallorca agrupi les competències de Cultura i Patrimoni a la vicepresidència de la institució. Segons l'entitat, aquest fet suposa donar un rang important a la promoció de la cultura i el patrimoni propis, que contrasta amb la decisió d'eliminar Política Lingüística. L'OCB encoratja el nou govern a impulsar un nou model econòmic basat en les indústries culturals i en la difusió del patrimoni propi, com a eines del reforçament de la nostra identitat com a poble i de la promoció del turisme cultural, autèntica alternativa econòmica davant l'exhauriment del model basat en el sol i la platja.

CONDEMNAT EL GUÀRDIA CIVIL QUE VA AGREDIR IVAN CORTÉS

2011-05-17T06:30:00.000-07:00

El jutjat d'instrucció número 8 de Palma ha condemnat l'agent de la guàrdia civil que va agredir Iván Cortés a l'aeroport de Palma per parlar en català. L'acusat haurà de pagar una multa de 1.200 euros per un delicte de faltes, així com les costes del judici. Els fets es remunten a l'any 2008, quan Iván Cortés i la seva al·lota varen ser aturats a un control de l'aeroport per demanar-los la documentació. El fet de respondre en català a les preguntes dels agents va tenir com a conseqüència la seva retenció i posterior agressió per part d'un dels guàrdies civils. El fet va ser denunciat públicament per l'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear, que ha impulsat el judici.

L'entitat se felicita pel resultat de la sentència, que demostra l'existència d'agressions per motius lingüístics per part dels cossos i forces de seguretat de l'estat. L'OCB considera, a més, que aquest cas és només la punta de l'iceberg i que periòdicament es produeixen casos semblants arreu de les Illes Balears. Per tant, torna a reiterar la seva denúncia per l'actitud de passivitat de les autoritats competents, especialment de la delegació del govern espanyol a les nostres illes, davant aquests casos de menyspreu claríssim contra els drets dels ciutadans.

L'OCB reafirma la seva intenció de continuar denunciant tots els casos d'atacs contra els drets lingüístics i considera fonamental que tots els funcionaris públics que fan feina a les Illes Balears tenguin coneixements bàsics de català. L'entitat reafirma el seu convenciment que les lleis que protegeixen els dret de les mallorquines i els mallorquins a parlar sempre i arreu en català són sistemàticament violades per una part important dels servidors públics.

L'OCB manifesta el seu suport a la directora del CP Son Caliu

2010-10-05T09:39:00.000-07:00

L'Obra Cultural Balear rebutja la campanya contra la direcció del Col·legi Públic Son Caliu i, més concretament, contra la seva directora, Maria Morell, per haver aprovat que l'assignatura de matemàtiques es faci en llengua catalana. L'entitat considera inacceptable que es vulgui polititzar una mesura estrictament tècnica que té com a objectiu aplicar la normativa existent en matèria de llengua, més concretament la Llei de Normalització i el Decret de Mínims.

L'entitat ha pogut constatar que les persones que han posat en marxa aquesta campanya són una minoria impulsada per interessos de caràcter polític i partidista, i la considera molt greu perquè es tracta d'una interferència en una tasca docent que necessita, més que mai, el suport de tota la societat.

L'OCB s'ha posat en contacte amb la directora del centre, Maria Morell, per fer-li costat i per manifestar-li el seu suport. L'entitat demana al conseller d'Educació, Bartomeu Llinàs, que es posicioni públicament a favor de la tasca educativa feta per la direcció del centre, en contra de la campanya de criminalització i a favor del compliment de la llei.

Dijous, 7 d'octubre: Judici a Saïda Saadouki

2010-10-04T09:38:00.000-07:00

El proper dijous, 7 d'octubre, a les 10.00 hores, als jutjats de Via Alemanya de Palma, es farà el judici contra Saïda Saadouki. La intèrpret va ser acomiadada del seu lloc de treball com a traductora de la Guàrdia Civil per haver parlat en català i s'enfronta a un judici després d'haver estat denunciada pel capità de la Guàrdia Civil Bartolomé del Amor.

L'entitat manifesta el seu suport a la traductora i demana a la societat civil mallorquina que també li faci costat assistint al judici.

Conferència: "Suïssa: Un model territorial per a la gestió de quatre llengües nacionals", a càrrec de François Grin

2010-09-29T09:36:00.000-07:00

El dijous, 30 de setembre, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà una nova sessió del cicle "La recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu". En aquesta ocasió consistirà en la conferència "Suïssa: Un model territorial per a la gestió de quatre llengües nacionals", a càrrec de François Grin, director de l'Observatori Economia-Llengües-Formació (ELF) de l'Escola de Traducció i Interpretació de la Universitat de Ginebra. Hi haurà traducció simultània des del francès.

François Grin (1959), es va doctorar en economia a Ginebra, ha treballat a la Universitat de Montreal i a la Universitat de Washington (Seattle), i va ser vicedirector del Centre Europeu per Qüestions de les Minories (ECMI) a Flensburg (Alemanya), i director adjunt del Servei d'Estudis d'Educació Pública de Ginebra. En l'actualitat és professor d'Economia a la Facultat de Traducció i Interpretació (ETI) de la Universitat de Ginebra, i professor visitant a la Universitat de Lugano, on ensenya la gestió de la diversitat lingüística i cultural. François Grin s'ha especialitzat en llenguatge econòmic, economia, educació i avaluació de polítiques públiques en aquests àmbits. És autor de nombroses publicacions i ha realitzat importants projectes per a organitzacions d'investigació científica i organitzacions internacionals. Assessora diverses autoritats nacionals o regionals sobre qüestions de política lingüística i és coordinador adjunt del projecte "DYLAN" en el sisè Programa Marc de la Comissió Europea.

Les seves investigacions han tractat la situació lingüística a Suïssa i a la Unió Europea i les seves conseqüències econòmiques. Com a tal, és autor de l'informe titulat L'ensenyament de llengües estrangeres com a política pública, més conegut com a Informe Grin. Grin en aquest document afirma que l'elecció de l'esperanto permetria un estalvi anual de 25 milions d'euros. En segon lloc, proposa un impost per compensar els desavantatges que tenen els països amb llengües minoritàries. A més, també ha estudiat la situació del kalmuk (oïrat), una de les llengües minoritàries de Rússia.

Judici al guàrdia civil que va agredir Iván Conrtés

2010-09-18T09:35:00.000-07:00

El proper dilluns, 20 de setembre, a les 11.00 hores, als Jutjats de Via Alemanya, tendrà lloc un nou judici relacionat amb la defensa dels drets lingüístics. En aquesta ocasió, serà jutjat el guàrdia civil que va agredir físicament el jove Iván Cortés a l'aeroport de Palma per haver-li parlat en català. És important que hi hagi una important presència ciutadana per donar-hi suport.

L'OCB se sent estafada per la desaparició del català com a primera opció a l'emissió d'ahir a IB3

2010-09-18T09:32:00.000-07:00

L'OCB considera una gravíssim incompliment del compromís públic de la direcció d'IB3 Televisió el fet que ahir no s'emetés la pel·lícula Smother (en català La mare d'ell) mantenint el català com a primera llengua. L'entitat considera que la decisió presa és una estafa a l'audiència de la televisió pública i una befa cap al Govern de les Illes Balears, la portaveu del qual, unes hores abans, havia compromès la seva paraula en afimar que el català es mantendria com a primera llengua.

Durant tota la setmana, l'ens públic de televisió de l'arxipèlag informà els espectadors que la nit de divendres estrenaria la modalitat d'emissió multilingüe de films, la qual cosa permetria a l'espectador triar entre la versió original, la catalana o la castellana. Ahir mateix, l'OCB va emetre un comunicat en el qual demanava a IB3 que aprofitàs aquesta novetat per dotar de més eines l'aprenentatge del català subtitulant al nostre idioma la versió castellana i apostant de manera preferent per les versions originals, subtitulades també a la nostra llengua.

Aquest avenç tecnològic, però, de cap manera no pot ni perjudicar la llengua pròpia de les Illes Balears i Pitiüses, ni eximir l'ens de les seves obligacions quant a què ha de ser agent ben actiu i principal de la normalització del català, la llengua històrica del país.

L'OCB demana que se'n derivin les dimissions que calguin i que es recuperi l'emissió de les pel·lícules i sèries en català. A més, demana als partits que conformen el Govern de les Illes Balears que estudiïn la possibilitat de demanar la compareixença en seu parlamentària del director general de l'ens, Pedro Terrassa, perquè en doni les explicacions corresponents.

L'OCB demana a IB3 que mantengui com a preferent la versió original subtitulada en català al seu nou dual

2010-09-16T09:30:00.000-07:00

La direcció d'IB3 televisió ha anunciat la imminent posada en funcionament per part de la cadena pública de dues noves versions en dual (en castellà i en l'idioma original) per a les pel·lícules, sèries i documentals de producció aliena. L'OCB valora postitivament que a partir d'ara els ciutadans de les Illes Balears puguin accedir a les versions originals, ja que el visionatge de continguts en altres idiomes és una ajuda inapreciable per a l'aprenentatge de llengües estrangeres, una de les mancances de la nostra societat. Precisament, l'entitat sempre ha demanat un especial esforç de les administracions públiques per solucionar el poc coneixement d'altres idiomes, especialment de l'anglès.

És per aquest motiu que l'OCB demana a la direcció d'IB3 que la versió original estigui com a primera opció del dual, per davant de la versió en castellà. Prenent aquesta decisió la cadena pública farà una aposta a favor del coneixement de l'anglès i d'altres idiomes estrangers. A més, l'entitat considera imprescindible que les versions originals disposin de subtítols en català.

Per altra banda,l'entitat considera innecessària la posada en marxa d'una opció del dual en castellà, atesa l'obligació que té la cadena pública de promoure la nostra llengua i la proximitat lingüística entre els dos idiomes, que permet una comprensió fàcil del català per part de qualsevol castellanoparlant de nivell cultural mitjà-baix. En tot cas, atenent la possibilitat que encara hi hagi gent a la nostra societat que no entén la nostra llengua, l'OCB demana a la direcció d'IB3 que aquesta versió en castellà aparegui amb subtítols en català. Aquesta és una demanda que han fet arribar a l'entitat persones que l'estan aprenent, i que d'aquesta manera es podran anar familiaritzant amb la seva forma escrita i faran una passa més en el seu procés d'aprenentatge.

L'OCB vol recordar, per altra banda, que les cadenes d'àmbit estatal, tan públiques com privades, no inclouen versions en català, gallec i basc al seus duals, tot i la disponibilitat de pel·lícules doblades aquestes llengües i la facilitat tècnica per fer-ho. L'enitat demana, per tant, al Govern de les Illes Balears que faci gestions amb aquestes emissores per garantir-hi la presència del català en les mateixes condicions en què el castellà estarà present als films, sèries i documentals d'IB3.

Ray Fabri parlarà sobre "El maltès: una llengua minoritària com a llengua d'estat"

2010-09-15T09:28:00.000-07:00

Demà, dijous, 16 de setembre, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la inauguració del cicle de conferències "La recuperació i la protecció de llengües minoritzades i el marc europeu". La primera sessió del cicle anirà a càrrec de Ray Fabri, professor associat de Lingüística i president de l'Institut de Lingüística de la Universitat de Malta, que farà la conferència "El maltès: una llengua minoritària com a llengua d'estat". La presentació anirà a càrrec de Jaume Garau, director general de Fons Europeus del Govern de les Illes Balears. Hi haurà traducció simultània des de l'anglès.

Ray Fabri és professor associat de Lingüística i president de l'Institut de Lingüística de la Universitat de Malta. Va obtenir el seu doctorat en Lingüística General per la Universitat de Düsseldorf a Alemanya el 1993. Les seves principals àrees d'especialització són la teoria del llenguatge, la tipologia del llenguatge, la gramàtica i la morfosintaxi maltesa. És autor del llibre Grammatical Agreement in Maltese (1993), així com d'una sèrie de monografies que tracten sobre diversos aspectes morfosintàctics del maltès, incloent marques definidores, ordre de les paraules, i el temps/aspecte del sistema, entre d'altres. Juntament amb Michael Rosner, del Departament de Sistemes Intel•ligents de Computació, i Albert Gatt, de l'Institut de Lingüística, actualment dirigeix un projecte que pretén desenvolupar un lèxic electrònic i un corpus del maltès. Juntament amb Albert Gatt també dirigeix un projecte sobre la productivitat de les formes de derivació en maltès. És membre del Consell Nacional de la Llengua maltesa, dins el qual és cap del comitè que se centra en maltès i IT. També és membre de la Junta de l'Associació Internacional de Lingüística Maltesa (Għilm), que va ser fundada a Bremen, Alemanya, el 2007.

Vine a donar suport a Saïda Saadouki amb motiu del seu judi

2010-09-11T09:26:00.000-07:00

Demà, dimarts, 14 de setembre, a les 11.15 hores, als jutjats de Via Alemanya, Palma, es farà el judici contra Saïda Saadouki.La intèrpret va ser acomiada del seu lloc de treball com a traductora de la Guàrdia Civil per haver parlat en català i s'enfronta a un judici després d'haver estat denunciada pel capità de la Guàrdia Civil Bartolomé del Amor.

L'OCB manifesta la seva preocupació per l'anunci de desaparició del COFUC

2010-07-21T07:09:00.000-07:00

L'Obra Cultural Balear vol manifestar la seva preocupació davant l'anunci, fet a la premsa, de la propera desaparició del COFUC (Consorci per al Foment de la Llengua Catalana i la Projecció Exterior de la Cultura de les Illes Balears). Segons l'entitat, la gran demanda de cursos de català per a adults fa més necessària que mai l'existència d'un organisme públic que els pugui organitzar. És per això que l'OCB demana al Govern que sigui prudent i que tengui en compte totes les opcions abans de prendre cap decisió.

En uns moments de crisi econòmica com els actuals, assenyala l'associació, cal reforçar l'oferta de cursos per a l'aprenentatge de la nostra llengua, que formen part de l'oferta formativa necessària perquè la nostra societat encari el futur en millora condicions. A més, el coneixement del català és una eina per a la cohesió social, ja que promou la plena integració de la població arribada durant els darrers anys a les nostres illes i, per tant, contribueix a la lluita contra l'exclusió social dels nouvinguts.

L'entitat demana, per tant, que es mantengui l'existència del COFUC o d'un organisme similar. L'Obra Cultural Balear també demana que es reforcin els recursos econòmics i humans que destinats a l'aprenentatge del català, de la mateixa manera que s'haurien de reforçar tota la resta de recursos adreçats a la formació dels treballadors. L'entitat demana també la posada en marxa de cursos de català especialitzats destinats a diferents sectors laborals, seguint el model que es segueix per a l'ensenyament d'altres idiomes (Restauració, Comerç, Administratius). La formació ha de ser una oportunitat per al conjunt de la societat i el coneixement de la llengua pròpia, a més d'una eina d'integració sociocultural, ho és d'inserció laboral.

El Col·legi Oficial de Fisioterapeutes de les Illes Balears ha iniciat el procés de normalització del seu web.

2010-07-21T05:32:00.000-07:00

Tot i que encara no tota la informació està disponible en llengua catalana, ja en podeu veure un tast clicant aquí.

Presentada la campanya adreçada a les institucions "La llengua és la clau"

2010-07-19T09:23:00.000-07:00

Avui, dilluns, 19 de juliol, l'Obra Cultural Balear ha fet una roda de premsa per presentar "La llengua és la clau". Es tracta d'un seguit de propostes per fer avançar l'ús del català que l'entitat presentarà a les diferents institucions de les Illes Balears perquè les posin en marxa durant el darrer any de la legislatura. L'entitat demanarà reunions amb tots els responsables de Política Lingüística, amb els presidents de les diferents institucions i amb tots els batles de Mallorca. L'OCB també ha fet un balanç de la política lingüística feta al llarg dels primers tres anys de la legislatura. Han pres part a la roda de premsa el president de l'OCB, Jaume Mateu, i la vicepresidenta, Marisa Cerdó.

Marisa Cerdó ha explicat que es tracta d'una campanya, de breu durada, que consistirà en fer arribar a totes les institucions de les Illes Balears una sèrie de propostes i d'idees per fer avançar en l'ús i el coneixement de la llengua catalana. Amb aquesta finalitat s'han editat 150 USB en forma de clau (en al·lusió al lema de la campanya) i 150 carpetes, que inclouen en els dos casos les propostes. També s'ha creat una plana web específica (s'hi pot accedir des de http://claullengua.blogspot.com/) per fer el seguiment de l'evolució de la campanya. L'entitat es reunirà amb la presidència de totes les institucions de Balears, amb tots els responsables de les polítiques lingüístiques i, a través de la xarxa territorial de l'OCB, amb tots els ajuntaments de Mallorca.

Jaume Mateu, per la seva banda, ha afirmat que les 12 propostes elaborades per l'entitat són bàsiques i que de la seva aplicació durant l'any que queda per a les eleccions depès que l'OCB pugui fer un balanç positiu d'aquesta legislatura en política lingüística. Segons el president, el full de ruta per a la normalització total de la llengua catalana ja està dissenyat: és el Pla de Normalització Lingüística del Consell Social de la Llengua, que compta amb el suport de tota la societat civil i de la majoria de formacions polítiques i que s'hauria de començar a aplicar ja. Mateu ha remarcat que el procés de normalització lingüística començat durant els anys vuitanta, com tots els processos, té un començament i un final, i de moment no sembla que hi hagi empenta suficient per part de les institucions per acabar-ho. Per al president de l'OCB, cal que les institucions disposin de dades reals sobre la situació de la llengua en els diferents àmbits socials i territorials i això suposa una avaluació permanent de l'ús de la llengua a la societat i a l'administració pública, base de qualsevol planificació. És per això que ha anunciat que l'OCB posarà en marxa un baròmetre de la llengua catalana per tal d'avaluar l'evolució de la recuperació lingüística, les primeres dades es del qual es donaran a conèixer pel desembre.

Acte seguit, Jaume Mateu ha llegit les 12 propostes urgents elaborades per l'entitat:

Iniciar el procés d'aplicació del Pla general de normalització lingüística, elaborat pel Consell Social de la Llengua.

Assegurar una estructura consolidada d'oferta de formació en català per a persones adultes al marge dels sistemes educatius regulars, sobretot pel que fa a l'extensió dels coneixements bàsics que facilitin la comprensió i les possibilitats de comunicació quotidiana a les persones nouvingudes. Hi ha d'haver multiplicitat d'oferta (nivells, vies d'accés, ubicació, durada...), amb l'objectiu que ningú que desitgi aprendre català quedi sense possibilitats de fer-ho. En època de crisi econòmica, és un moment per augmentar l'oferta de formació.

Establir un sistema de foment de les activitats d'interculturalitat que tinguin el català com a llengua principal d'acollida i com a llengua habitual d'interrelació.

Estendre els requisits de coneixements de català a tots els llocs de feina vinculats amb l'Administració pública (directament o mitjançant empreses participades). Aprovar els perfils idonis i establir un pla progressiu d'aplicació.

Acordar un pla entre totes les administracions públiques (o el major nombre possible) consistent a demanar als seus proveïdors que utilitzin el català en tot el procés de relació (presentació de pressuposts, factures, etc.) i en el producte (quan la llengua fa part del servei o del producte), i a prioritzar els proveïdors que més s'hi adaptin. Si les empreses, davant la demanda de clients significatius, s'adapten per poder donar els serveis en català (i s'hi acostumen), els ciutadans que ho vulguin podran accedir-hi més fàcilment. Es pot cercar la col·laboració d'institucions d'altres territoris de parla catalana per poder estendre aquestes actuacions amb més garanties davant empreses d'àmbit internacional.

Assegurar el dret dels ciutadans d'utilitzar la llengua catalana en qualsevol àmbit públic de les Illes Balears i en especial en les relacions amb els empleats públics. Establir garanties especials en les relacions amb l'àmbit judicial i de les forces de seguretat, a causa de les violacions que de manera reiterada s'hi produeixen. Es pot reforçar amb una campanya de difusió d'aquests drets i de les actuacions que es fan des del Govern perquè puguin ser exercits (requisit de coneixements, oferta de formació adreçada a col•lectius concrets, etc.).

Recuperar freqüències que assegurin la recepció, com a mínim, de les ràdios de la CCRTV que s'havien rebut a les Illes Balears (ICat, Catalunya Informació).

Ampliar la recepció de la televisió en català de tot l'àmbit lingüístic i assegurar-ne la qualitat tècnica.

Revisar el sistema d'homologació dels coneixements de català amb l'ensenyament obligatori perquè la certificació no distorsioni excessivament les correspondències reals. Aprofitar l'adaptació al Marc europeu per fer aquesta revisió.

Establir acords de col·laboració estable amb les organitzacions que tradicionalment han actuat de dinamitzadores del procés de normalització lingüística i de difusores dels coneixements de llengua catalana perquè puguin incrementar la seva activitat.

Elaborar un pla d'oferta de lleure destinat als joves que viuen en entorns amb poca presència espontània del català que tingui com a finalitat consolidar els coneixements del català i habituar-los a usar-lo fora de l'àmbit estrictament escolar.

Establir un acord entre el Govern i la UIB per estudiar regularment el procés de canvi lingüístic a les Balears (en la societat en general i en els usos institucionals).

Més informació a: http://claullengua.blogspot.com/

Presentats tres informes de la Plataforma per la Llengua sobre la situació lingüística a l'Estat

2010-07-13T09:20:00.000-07:00

Avui, dimarts, 13 de juliol, a Can Alcover-Espai de Cultura s'han presentat tres informes de la Plataforma per la Llengua que formen un conjunt i que comparen el reconeixement legal que té el català a l'Estat amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d'altres països plurilingües. Han part a la roda de premsa Bernat Gasull, de la Plataforma per la Llengua; Marisa Cerdó, vicepresidenta de l'Obra Cultural Balear; i Carme Sánchez, portaveu de Joves de Mallorca per la Llengua i membre de la junta directiva de l'OCB. El mateix dimarts, 13 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, Bernat Gasull farà la conferència "L'anomalia espanyola. El català, la llengua més desprotegida d'Europa en relació al nombre de parlants", en què farà un balanç de la situació actual en base als tres informes.

Tots tres informes, Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües. Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc, Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l'Espai Schengen. Comparativa en el reconeixement de l'oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país i 500 disposicions impositives del castellà a casa nostra demostren que el català és una de les llengües més desprotegides de la Unió Europea, una excepció en el reconeixement lingüístic arreu d'Europa. La Plataforma per la Llengua presenta aquestes dades en un context de continus atacs a la llengua catalana i de l'aparició de nombrosos processos que tenen com a objectiu posar constants traves a les legislacions que pretenen equiparar el català al castellà (la sentència de l'Estatut de Catalunya, les crítiques al Projecte de llei del cinema de Catalunya i al nou Codi de consum, etc.). Els informes, per exemple, destaquen el tracte impositiu desmesurat que aplica el Govern espanyol, amb almenys 500 lleis que imposen la llengua castellana al nostre territori. També s'han analitzat els llocs web oficials de diversos països multilingües, amb la conclusió que també en aquest context el català és un cas únic de maltractament institucional. El català és l'única llengua d'entre les analitzades amb un nombre similar de parlants marginada en els webs institucionals de la Casa Reial, el Govern, el parlament espanyol, l'exèrcit o el Tribunal Constitucional, entre d'altres.

- Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües. Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc compara els tractaments lingüístics dels webs institucionals del cap d'estat, el govern, el parlament, l'exèrcit, el tribunal constitucional o equivalents, els serveis ferroviaris públics i l'agència oficial de turisme en diferents països. La conclusió de l'informe és que totes les institucions analitzades, a excepció de les espanyoles, inclouen en els seus webs versions completes de com a mínim totes les llengües pròpies que assoleixen el 5% de la població o bé que compten amb més d'1 milió de parlants en el país. A més, en diversos casos aquestes institucions també inclouen en els webs versions en llengües pròpies menys parlades, com per exemple el sami a Finlàndia (0'3% de la població), el retoromànic a Suïssa (0'5% de la població) o l'alemany a Bèlgica (1% de la població). Altres exemples d'aquest reconeixement de les llengües pròpies en països multilingües per part d'institucions oficials és el cas de la monarquia del Regne Unit, que compta amb versions parcials del web en gal•lès i gaèlic escocès, tot i que els parlants d'aquestes llengües representen un petit percentatge de la població del regne. En canvi, ni la monarquia ni cap de les 7 institucions espanyoles analitzades inclouen versions completes en català dels webs (en 3 casos testimonial), tot i que aquests parlants representen un 17% de la població d'Espanya segons les dades de la CIA (govern dels Estats Units d'Amèrica) o més del 10%, segons la Universitat de Laval al Canadà. A Espanya, el català només apareix testimonialment en els casos de RENFE i el web del Govern, i sempre de manera excepcionalment parcial i barrejada amb el castellà. Podeu descarregar-vos el document a: www.plataforma-llengua.cat/empresa

- Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l'espai Schengen. Comparativa en el reconeixement de l'oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país, posa de manifest també el caràcter excepcional del reconeixement oficial de les llengües d'estat en el cas espanyol. Així, en referència a la resta de països de la Unió Europea i de l'espai Schengen no hi ha cap país amb llengües pròpies que representin més del 10% de la població o que tinguin més de 5 milions de parlants que no siguin plenament oficials a l'estat en els mateixos termes que la llengua més parlada. Així, sí que trobem alguns dèficits puntuals en el reconeixement de llengües amb més d'un 5% de parlants i amb més d'un milió de parlants per als casos concrets de Romania, Itàlia, França i Eslovàquia, però en cap cas no s'arriba al cas excepcional d'Espanya. Així, d'entre els països que consideren oficials a tots els efectes totes les llengües pròpies habituals parlades per més d'un 5% de la població hi trobem Alemanya, Àustria, Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Eslovènia, Estònia, Finlàndia, França, Grècia, Hongria, República d'Irlanda, Islàndia, Itàlia, Letònia, Lituània, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Noruega, Països Baixos, Polònia, Portugal, Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord, Suècia, Suïssa, República Txeca i Xipre (sud). Entre els països que consideren oficials de l'estat només les llengües pròpies habituals parlades per més d'un 10% de la població hi trobem Eslovàquia i Romania. Finalment, entre els països que ni tan sols consideren oficials de l'estat totes les llengües pròpies habituals parlades per més d'un 10% de la població només hi ha Espanya. Podeu descarregar-vos el document a: www.plataforma-llengua.cat/empresa

- 500 disposicions impositives del castellà a casa nostra. 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l'administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l'Estat espanyol a desembre del 2009, exposa 500 exemples de normatives, reglaments i disposicions vigents que obliguen o estableixen de manera impositiva el castellà en les activitats i relacions amb l'administració als ciutadans i empreses del domini lingüístic català dins de l'Estat espanyol a desembre del 2009. Per descomptat, la majoria inclouen sancions lingüístiques. Entre aquests 500 exemples hi ha disposicions de tot tipus. Així, n'hi ha 54 de seleccionades que de manera clara obliguen el coneixement del castellà -i únicament del castellà- com a requisit per accedir o desenvolupar feines, tasques o altres activitats. En algunes d'aquestes lleis, s'especifica, a més, que les altres llengües oficials en cap cas no podran ser també requisits i s'estableix un màxim de puntuació de mèrits per si alguna administració les vol comptabilitzar per a l'obtenció de places. Així mateix, hi ha 189 disposicions que obliguen a etiquetar en castellà, de fet 195 si comptabilitzem la totalitat de lleis que afecten a productes, inclosos aparells i maquinària, que, més enllà de l'etiquetatge, també obliguen a fer en castellà les instruccions, les garanties, els manuals d'ús o les dades dels béns i serveis. La retolació, la senyalització o els cartells informatius també estan afectats per les obligacions en castellà. Es mostren 16 disposicions o reglaments que, bé sigui en aeroports, carreteres, indústries, transports o avisos als consumidors, hi obliguen el castellà. Hi ha també 115 exemples de disposicions que obliguen a fer en castellà documents de tota mena. Aquí es tenen en compte tant els documents que els ciutadans o empreses han de fer o presentar per a l'administració, aquells que les empreses cal que facin per a altres ciutadans o consumidors, o els que està obligada l'administració mateixa. Se'n destaca que, com a situació excepcional en el context de la Unió Europea per a estats plurilingües semblants, s'imposen denominacions oficials de representació de l'Estat únicament en castellà, tant en la imatge institucional del nom de l'Estat, com de diversos organismes públics que afecten a tot el territori espanyol i o fins i tot es troben ubicats només a Catalunya, País Valencià o Illes Balears. Igualment, s'han seleccionat 76 disposicions que estableixen de manera obligatòria el castellà en carnets, targetes, documents oficials identificatius, llicències o títols oficials personals. Un cas paradigmàtic és el d'aquelles lleis que impossibiliten, i per tant prohibeixen, l'ús del català. La més coneguda afecta als representants polítics catalans al parlament de l'Estat, on l'única llengua establerta i permesa, en una situació altre cop excepcional en el context de la Unió Europea, és el castellà. Tot i que el català és una llengua molt més parlada que la majoria de llengües oficials de la Unió Europea, el Govern espanyol mai no ha volgut que en fos oficial en aquest estament. No en va demanar l'oficialitat quan va entrar-hi ni tampoc posteriorment, com va fer Irlanda amb l'irlandès. L'informe recull també les legislacions espanyoles que ratifiquen aquesta situació. Podeu descarregar-vos el document a: www.plataforma-llengua.cat/empresa

A títol de conclusió, la Plataforma per la Llengua assenyala que mentre la llengua catalana no assumeixi com a mínim el mateix estatus legal que el castellà en l'estructura de l'Estat, o fins que no s'aboleixin o s'equiparin totes les normes impositives del castellà a casa nostra, els ciutadans del domini lingüístic català no podran gaudir del drets dels quals gaudeixen les altres llengües en marcs comparables, i l'ús i desenvolupament ple de la llengua es veurà limitat, com passa ara, per la imposició legal vigent. La modesta legislació puntual en algun sectors per tal de contrarestar la situació, ben poc pot fer davant la maquinària impositiva, desmesurada i limitadora de la legislació estatal. Per la seva banda, els responsables polítics del domini lingüístic català tenen encara molt de camí per recórrer per equiparar o posar en evidència aquesta situació excepcional, tant en allò que afecta a les competències dels respectius governs com en la denúncia d'aquesta situació desigual pel que fa al govern de l'Estat. Per veure la nota de premsa sencera i descarregar-vos els tres informes, aneu a: www.plataforma-llengua.cat/noticies/interior/895

L'OCB denuncia tres casos de discriminació lingüística per part de la Guàrdia Civil

2010-07-13T04:01:00.001-07:00

L'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear denuncia que els ciutadans de les Illes Balears continuen tenint problemes pel fet d'adreçar-se en català als agents dels cossos de seguretat de l'Estat. Això és així tot i les promeses fetes per diferents autoritats de l'Estat, que han fet arribar a les casernes instruccions perquè els membres del cos armat respectin el dret dels mallorquins a fer servir la llengua pròpia i oficial de les Illes Balears.

El primer cas, del passat 4 de març, va tenir lloc a Pollença, quan agents de la Guàrdia Civil varen aturar un vianant per identificar-lo i li varen etzibar que, tot i entendre el mallorquí -segons ells només un dialecte del català-, estava obligat a parlar-los en castellà. El varen tenir aturat cinc minuts per identificar-lo.

El segon cas va tenir lloc el passat 10 de març a la caserna de la Guàrdia Civil del Pont d'Inca, quan una persona s'hi va adreçar per fer un tràmit. L'agent encarregat d'atendre el públic no comprenia el català i l'altra persona es va veure obligada a canviar d'idioma. El tracte personal va ser correcte, però aquesta persona no va poder exercir el seu dret de parlar en català.

El tercer cas, el més recent, va tenir lloc el passat 14 de maig a la rodona de Porreres, quan dos joves que s'hi dirigien en cotxe varen ser aturats per una parella de la Guàrdia Civil. Quan un d'ells va respondre en català va començar una discussió i va ser obligat a baixar del vehicle i enregistrat. Les preguntes fetes pel Guàrdia Civil varen ser les següents: - No te entiendo en mallorquín, ni te voy a entender. No puedes hablar castellano?. - No. - Si te hiciera preguntas policiales, me tendrías que hablar en castellano. - Lo digo porqué hay algunos que son más radicales que vosotros. Quan, després d'una estona de cercar, varen pujar de nou al cotxe el segon agent, que s'havia mantingut callat, es va atracar a la finestreta i digué: - Que sepas que es una cuestión de respeto.

L'Oficina de Drets Lingüístics de l'Obra Cultural Balear considera inacceptable l'actitud d'aquests agents del cos armat i torna a reiterar que el dret dels ciutadans de les Illes Balears a adreçar-se als servidors públics en la llengua pròpia i oficial. L'entitat no comprèn com casos com aquests es continuen produint sense que les autoritats prenguin cap mesura per evitar-los. Cap agent ha estat expedientat per violar els drets lingüístics dels ciutadans. La manca de compliment d'aquestes instruccions demostra, per a l'OCB, que no existeix una voluntat política real de garantir els dret de la població mallorquina a fer servir la seva llengua.

Relacionat amb la notícia:

-IB3 Notícies (18.05.2010)
L’OCB denuncia casos de discriminació lingüística a mans de la Guàrdia Civil

- Tribuna Mallorca (18.05.2010)

L'OCB denuncia diferents casos de discriminació lingüística per part de la Guardia Civil

- Llibertat.cat (18.05.2010)
L'OCB denuncia diferents casos de discriminació lingüística a mans de la Guàrdia Civil

- El Mundo (18.05.2010)
Críticas a la Guardia Civil por exigir a los conductores que les hablen en castellano

- Racó Català (19.05.2010)
L'OCB denuncia nous casos de vexació per parlar en català

- Baleares Liberal (19.05.2010)
La OCB denuncia tres casos de discriminación de catalanohablantes por parte de la Guardia Civil

- Tribuna.cat (20.05.2010)
La guàrdia civil continua menystenint impunement el català a les Illes

Conferència "L'anomalia espanyola. El català, la llengua més desprotegida d'Europa en relació al nombre de parlants"

2010-07-12T09:18:00.000-07:00

Demà, dimarts, 13 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, es farà la conferència "L'anomalia espanyola. El català, la llengua més desprotegida d'Europa en relació al nombre de parlants", a càrrec de Bernat Gasull, membre de la Plataforma per la Llengua.

Gasull farà un balanç de la situació actual en base a tres informes elaborats per l'entitat que formen un conjunt i que comparen el reconeixement legal que té el català a l'Estat amb la situació que experimenten altres llengües amb un nombre similar de parlants en el context europeu i en d'altres països plurilingües. Tots tres informes, Presència de les llengües pròpies en webs oficials de països multilingües. Comparació dels casos espanyol, suís, finès, belga i canadenc, Tractament oficial de les llengües en els països de la Unió Europea i de l'Espai Schengen. Comparativa en el reconeixement de l'oficialitat de les llengües en relació a les llengües pròpies més parlades de cada país i 500 disposicions impositives del castellà a casa nostra demostren que el català és una de les llengües més desprotegides de la Unió Europea, una excepció en el reconeixement lingüístic arreu d'Europa. S'analitzen les normatives que imposen el castellà a casa nostra i també, per exemple, els webs d'organismes que depenen de l'Administració de l'Estat, com la Casa Reial, que discriminen el català. La Plataforma per la Llengua presenta aquestes dades en un context de continus atacs a la llengua catalana i de l'aparició de nombrosos processos que tenen com a objectiu posar constants traves a les legislacions que pretenen equiparar el català al castellà (la sentència de l'Estatut de Catalunya, les crítiques al Projecte de llei del cinema de Catalunya i al nou Codi de consum, etc.).

Conferència: "Plurilingüisme a l'Estat espanyol: és possible?", a càrrec de Pere Sampol

2010-07-04T09:14:00.000-07:00

El proper dilluns, 5 de juliol, a les 20.00 hores, a Can Alcover-Espai de Cultura, hi haurà la conferència titulada "Plurilingüisme a l'Estat espanyol: és possible?", a càrrec del senador per Balears Pere Sampol, que explicarà la seva experiència sobre el tractament de la diversitat lingüística fet des de les institucions de l'Estat i avaluarà quines possibilitats veu de fer-hi avançar el respecte i l'ús del català, el basc i el gallec. La presentació de la conferència anirà a càrrec del sociolingüista Joan Melià.

Pere Sampol i Mas (Montuïri, 1951), és casat i té dos fills. És enginyer tècnic en Electrònica Industrial. Va ser regidor de l'Ajuntament de Montuïri de 1983 a 1993, essent president de la Comissió de Cultura durant els anys 1983-1987. Fou president del Patronat de Música de Montuïri fins a la seva elecció com a diputat. Ha col·laborat com a articulista amb els mitjans de comunicació de les Illes Balears, especialment a la revista El Mirall. És coautor, juntament amb Sebastià Serra, del llibre En defensa d'aquest país (Palma, 1993). Des de l'any 1976 és militant del PSM-Entesa Nacionalista. N'ha format part de la Comissió Executiva, i ha ocupat successivament les secretaries de política municipal, finances, vicesecretaria general, Secretaria General i portaveu institucional. Des del 1991 fins al 1995 va ser el portaveu del Grup Parlamentari del PSM i EEM al Parlament de les Illes Balears. També va ser portaveu del Grup de Consellers del PSM-Nacionalistes de Mallorca al Consell Insular. Fou candidat al Senat a les eleccions generals de juny de 1993 i el cinquè candidat (primer per Mallorca) de la coalició electoral PSM-CIU-UPV a les eleccions europees de l'any 1994. Des de 1995 fins 1999 va ser diputat al Parlament de les Illes Balears i portaveu del Grup Parlamentari del PSM-Entesa Nacionalista i Vicepresident del Consell de Mallorca. Des del 1999 fins al 2003 va ser vicepresident del Govern Balear i conseller d'Economia, Comerç i Indústria. Des del 2003 fins al 2006 va ser portaveu del Grup Parlamentari PSM-Entesa Nacionalista al Parlament de les Illes Balears. Actualment és senador autonòmic per les Illes Balears.

Presentada l’enquesta sociolingüística de Sant Llorenç

2010-06-26T09:10:00.000-07:00

Ja disposam de dades fiables sobre el coneixement i ús de la llengua catalana al municipi de Sant Llorenç des Cardessar. Un 79% de la població l'entén, Al voltant d'un 65% és capaç de parlar-lo i llegir-lo i al voltant d'un 52% el sap escriure. Tot això i molt més és el que es desprèn de l'estudi Sociolingüístic de Sant Llorenç, elaborat per l'Obra Cultural Balear del municipi.

Avui matí s'ha presentat a la sala de plens de l'ajuntament de Sant Llorenç l'enquesta sociolingüística de Sant Llorenç. L'estudi és el resultat d'un treball de camp fet a tots els nuclis de població del municipi des del 2007 al 2009. El resultat és un balanç de la situació actual de la llengua a un municipi costaner de Mallorca.

Josep Cortès, director de la revista Flor de card i membre també de l'OCB de Sant Llorenç i un dels responsables de l'estudi, ha explicat la metodologia amb la qual s'ha realitzat i ha destacat la important mostra amb que s'ha treballat (més de 2.000 persones enquestades). Acte seguit Tomeu Martí, coordinador de l'Obra Cultural Balear, ha lloat la iniciativa, ha ressaltat la importància de fer feina amb dades objectives sobre la situació real de la llengua catalana, ha explicat que des de l'OCB central també s'impulsaran estudis similars i ha demanat a les institucions que facin cas dels suggeriments que es fan en la part final de l'estudi.

De la seva part, Antoni Sansó, regidor de Cultura de Sant Llorenç, ha expressat la seva satisfacció per l'elaboració de l'estudi i s'ha compromès en nom de l'Ajuntament a desplegar les mesures necessàries per garantir l'aprenentatge i l'ús social de la llengua.

Margalida Tous, directora general de Política Lingüística del Govern de les Illes Balears i Rosa Barceló, directora insular de Política Lingüística del Consell de Mallorca han destacat la important tasca realitzada des de l'ajuntament i han anunciat que el Govern està acabant una enquesta sociolingüística a nivell de totes les Illes Balears.

Tomàs Martínez, president de l'OCB de Sant Llorenç, ha agraït la implicació de la ciutadania i de les institucions en l'estudi, ha expressat la voluntat de continuïtat del mateix i ha demanat la implicació de tothom en la gran tasca de represa lingüística.

L'estudi Sociolingüístic abasta els nuclis de Sant Llorenç, poble, Son Carrió i la zona costanera; i, per sectors, els establiments oberts al públic, els centres docents, les institucions i associacions i les persones, considerades com a particulars.

Presentació del llibre "Drets lingüístics per a tothom. Estudis de dret lingüístic, d'Antoni Milian i Massana"

2010-06-03T09:06:00.000-07:00

El divendres, 4 de juny, a les 18.30 hores, a la sala de Plens del Consell de Mallorca (c. del Palau Reial, 1, de Palma), es farà la presentació del llibre Drets lingüístics per a tothom. Estudis de dret lingüístic, d'Antoni Milian i Massana, editat per Lleonard Muntaner dins la col·lecció «Responsa». L'acte comptarà amb la participació de l'autor. Ho organitza: Consell de Mallorca.