Ahir, dimarts, 18 d'octubre, Esporles va acollir la primera de les Assemblees per la Llengua, iniciativa impulsada per l'Obra Cultural Balear a tots els pobles de Mallorca i tots els barris de Mallorca, oberta a tota la ciutadania i al conjunt del moviment associatiu, per a donar a conèixer el posicionament de l'entitat davant les agressions de les institucions públiques de les Illes Balears contra la llengua catalana.
L'Assemblea per la Llengua fou presentada per Pere Palou, president de l'OCB d'Esporles, que va introduir Tomeu Martí, coordinador de l'OCB. Martí va anar explicant el marc en què es troba actualment la llengua catalana, condicionat per l'Estatut d'Autonomia de 1983, que li va retornar l'oficialitat, i per la Llei de Normalització Lingüística de 1986, que té com a objectiu avançar cap a la seva plena normalitat. El coordinador va valorar que el català ha avançat, al llarg d'aquests 25 anys, a l'administració pública -tots els treballadors públics l'han de conèixer-, a l'ensenyament -el decret de mínims de 1997 fa que un mínim d'un 50% s'hi hagi de fer en la nostra llengua-, en els mitjans de comunicació -televisió i ràdio públiques, revistes i diaris-, i en el món de la cultura -on sempre havia estat hegemònica.
Amb la victòria a les passades eleccions del PP més anticatalanista, les úniques mesures que vol prendre l'actual Govern, segons Martí, van en la direcció de reduir l'ús del català en aquests quatre àmbits, sense que es percebi cap passa endavant en aquells que funcionen íntegrament en castellà -per exemple el socioeconòmic. Així, segons el coordinador, dins els mitjans de comunicació destaquen les amenaces de tancament de RTVM i la castellanització d'IB3, i la retirada dels ajuts a les revistes en català, amb la possibilitat que algunes hagin de tancar. En matèria de cultura, la gerent del Teatre Principal ja ha anunciat que el català serà una llengua més; també s'han retirat ajuts als professionals de la cultura i s'està donant un suport implícit a la cultura feta en castellà.
En matèria d'ensenyament, el Govern ha anunciat que derogarà el decret de mínims, en un intent de crispar un àmbit delicat que funcionava sense cap problema -Martí ha remarcat que durant el passat curs només dues famílies a Balears varen demanar que els seus fills no estudiassin en català. Per a Martí, el projecte estudiat pot anar en la línia de Galícia, on no es va demanar als pares en quina llengua volien escolaritzar els seus fills, sinó únicament quin era el seu idioma matern. Aquesta informació va servir per assignar-los a una determinada línia escolar. Segons Martí, en matèria d'ensenyament s'hauria d'avaluar primer si es compleix el decret de mínims i quins han estat els seus efectes, davant l'evidència que hi ha al·lots escolaritzats durant els darrers anys que no tenen una capacitat mínima per expressar-se en català. Martí va constatar que el català continua essent la llengua més feble, davant un castellà que monopolitza la majoria d'àmbits d'ús social, i va denunciar les motivacions purament polítiques del PP a l'hora de promoure un conflicte fins ara inexistent.
En quant a l'administració pública, Martí va recordar que en àmbits com la justícia o les forces de seguretat de l'Estat, no està reconegut el dret a parlar-hi en català, però sí en canvi a l'administració autonòmica i local. El coordinador va considerar molt greu que l'avantprojecte de reforma de la Llei de la Funció Pública elimini l'obligació que tenen els servidors públics d'entendre el català. Amb aquesta decisió, segons Martí, s'elimina també el dret que tenen els ciutadans a adreçar-se en català davant qualsevol instància. a considerar que es tracta de la mesura més greu dels darrers 30 anys, i que suposa un retorn a l'època franquista.
Per a Martí, l'objectiu de les assemblees per la llengua és traslladar aquesta informació, perquè els assistents la facin arribar al seu entorn més immediat i a la resta de la societat. El coordinador va demanar a tothom que estigui atent i preparat per a respondre a les mobilitzacions que convocarà l'Obra Cultural Balear, a les quals ha de ser present tota la gent d'Esporles. Martí va proposar que la delegació de l'OCB al municipi mantengui la resta d'entitat informades. També va remarcar que el Govern vol tapar la boca a l'OCB, que progressivament patirà vet per part dels mitjans públics i que li seran retirats tots els ajuts públics. De moment, apuntà Martí, el Consell li ha arrabassat els doblers per a l'any 2011, que estaven reservats des de començaments d'any, que foren aprovats pel ple de la institució i que, en la seva majoria, han estat gastats. L'entitat ha presentat, com a resposta a aquest intent d'ofegament, la campanya de socis "Ara sí", amb el repte de fer 1.000 socis nous abans de 31 de desembre d'enguany. Gràcies al suport de la gent, va remarcar Martí, l'OCB continuarà fent feina sense ajuts institucionals.
Acte seguit varen començar les intervencions dels assistents, que es varen interessar per la situació del català a l'ensenyament, on de moment sembla que es manté el requisit lingüístic dels professors. Un dels presents va recordar que a Catalunya, amb el model d'immersió lingüística, els alumnes tenen un domini més gran del castellà que a altres comunitats autònomes, i es va demanar si l'aplicació d'aquest sistema no seria la solució per al fracàs escolar que pateixen les nostres illes. Martí va apuntar que ara mateix el PP se sent massa còmode, inclòs el sector regionalista, davant l'intent de llevar-nos drets, un intent pel qual no hem de passar.
Martí va explicar, a preguntes dels assistents, que sembla que tant el COFUC com l'Institut Ramon Llull continuaran, en aquest segon cas per evitar la imatge de república bananera de sortir-ne i entrar-hi a cada canvi de Govern. Un dels presents va apuntar, però, que el Llull no disposarà de pressupost durant els propers anys.
Respecte als mitjans de comunicació, una persona va assenyalar que els mitjans de comunicació públics tenen molta més importància de la que sembla per la seva capacitat de penetració, i que la desaparició de RTVM serà un greu retrocés per la seva gran qualitat, la seva proximitat als pobles i el seu model lingüístic correcte. En contrast, va criticar la baixa qualitat de llengua d'IB3, que presenta un model castellanitzant, i la intenció de fer part de la programació en castellà.
Un altre assistent va denunciar la creació d'entitats i empreses de capital forà, constituïdes amb la intenció de substituir, quan acabi la crisi econòmica, a les entitats i empreses autòctones, entre les quals les culturals. Martí va apuntar que es tracta del model de la Nueva Mallorca, defensat pels sectors anticatalanistes, que ja va intentar aplicar Jaume Matas.
(extret de la pàgina web de l'OCB: www.ocb.cat)
