Balears | Política
El Govern capola la Llei de normalització
La buida de contingut i ho fa per la porta de darrere, modificant una altra norma, la de funció pública, amb la qual el català deixarà de ser necessari per accedir a l’Administració. El català ja no és la llengua pròpia de les administracions de les Illes que hauran de promoure el castellà
José Ramón Bauzá, president del Govern balear, durant un acte de campanya electoral.Foto: Arxiu
Amb la proposta de modificació, les administracions de les Illes deixaran de tenir el català com a idioma propi, deixaran d'usar-lo de manera preeminent internament i amb els administrats, i deixaran de considerar-lo en inferioritat de condicions i, per tant, ja no estaran obligats a fer polítiques de discriminació positiva per promoure'n l'ús normal i progressiu.
La modificació de la Llei de funció pública, que ahir es va treure a exposició pública prèvia a l'aprovació, canvia fins i tot el títol preliminar de la Llei de normalització, que ja no té per objectiu "fer efectiu l'ús progressiu i normal de la llengua catalana en l'àmbit oficial i administratiu". Ara, haurà de "fer efectiu l'ús normal i oficial de la llengua catalana i de la castellana en l'àmbit oficial i administratiu".
A partir d'aquí, l'esborrany fa desaparèixer de la funció normalitzadora dels poders públics el foment de l'ús social del català. Fins ara, els poders públics havien d'adoptar mesures i proveir dels mitjans necessaris "per al coneixement i ús de la llengua catalana en tots els àmbits i activitats de la vida social". Ara, "facilitaran l'ús indistint de les dues llengües cooficials en tots els àmbits i activitats de la vida social".
També modifica bona part dels articles que regulaven l'ús oficial del català. Així, per exemple, el català deixa de ser reconegut com a idioma propi de les administracions de les Illes i, d'ara endavant, "la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, té, juntament amb la castellana, el caràcter d'idioma oficial i, per tant, ambdues són les llengües del Govern" i de les administracions de les Illes.
Aquest canvi també s'evidencia en una modificació de la Llei de règim jurídic de l'Administració autonòmica, en què es regulava que el català s'havia d'usar de manera preeminent en les actuacions internes i en les comunicacions i notificacions a persones físiques i jurídiques. Ara es podrà emprar, a més, el castellà.
En la Llei de normalització, s'eliminen, així mateix, els apartats que obligaven el Govern, consells i ajuntaments a assegurar l'ús del català en totes les funcions i activitats administratives que facin les institucions i organismes que en depenen. Així, ja no s'entrarà en contradicció amb la modificació que es fa a la Llei de funció pública perquè el català deixi de ser necessari per accedir a l'Administració, excepte en l'atenció al públic o en l'àmbit docent, on continuarà sent un requisit.
Els canvis deixen sense contingut apartats i articles sencers de la Llei de normalització. És el que passa amb l'apartat que obliga les entitats públiques de la Comunitat a expedir les còpies o certificacions en català, llevat que l'interessat ho sol·liciti en castellà. També queda sense contingut l'article que obliga l'Executiu a regular l'ús normal del català, oral o per escrit, en les activitats administratives; fet que l'obliga a promoure la normalització lingüística als registres públics no dependents de la Comunitat; o que obliga els consells i ajuntaments a regular l'ús de la llengua pròpia.
Finalment, el Govern aprofita per modificar la regulació dels topònims, per donar cobertura a l'Ajuntament de Maó, que promou els topònims Mahón i Maó/Mahó. Si fins ara els topònims tenien com a única forma oficial la catalana, ara podran tenir "la catalana, o la castellana i la catalana conjuntament". Si fins ara era l'Executiu, amb l'assessorament de la UIB, qui fixava els noms, ara serà cada consell, amb acord previ del ple de l'Ajuntament corresponent, i amb l'assessorament de la UIB, qui ho decidirà.
